Pere FREIXAS, ex-director del Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Tenia poc més de 25 anys quan va ser nomenat delegat provincial de Belles Arts, llavors encara dependent del Ministeri d'Educació i Ciència. S'acostava a la trentena quan va convertir-se en delegat de la Direcció General de Patrimoni Artístic i Cultural (en què va haver de fer front, el 1979, al robatori de l'arqueta de Banyoles), i 32 quan va assumir la direcció del Museu d'Història de la Ciutat, acabat d'inaugurar a les dependències de l'Institut Vell amb el traspàs de les peces que havien format part, des de 1960, de la col·lecció de la Casa Brugués del carrer de la Força. Era l'octubre del 1981, i aquelles sales han estat la seva segona casa durant 32 anys més. Especialista en art medieval i professor de l'antic Col·legi Universitari, Pere Freixas va convertir-se el 5 de març de 1981 en el primer lector d'una tesi doctoral a Girona des de l'any 1717, quan Felip V va abolir els estudis universitaris a la ciutat. La lectura pública del seu treball, L'art gòtic a Girona. Segles XIII al XV, a l'aula magna de la Casa de Cultura, va ser tot un esdeveniment. Aquell mateix 1981 va ser nomenat secretari de l'Institut d'Estudis Gironins, al qual ha estat vinculat durant dècades, així com al Patronat Francesc Eiximenis. Però sense cap dubte la seva principal responsabilitat l'ha assumida al capdavant del Museu d'Història, del qual ha planificat el discurs museogràfic i museològic en diverses fases i on ha promogut cap a un centenar d'exposicions temporals tant per aprofundir en el coneixement de la ciutat com per rescatar alguns dels seus artistes oblidats. És el cas de la seva implicació en les recuperacions de Pons Martí, Josep Aguilera o Prudenci Bertrana, o més recentment, de les antològiques dedicades a Antoni Varés, Enric Marquès o Carles Vivó. Entre les exposicions de més èxit es compten la que va dedicar als aiguats de Girona de 1962 i l'ambiciosa L'època dels genis, que va reunir a Girona peces úniques del Renaixement i el Barroc. Deixa en marxa el projecte d'un cicle de quatre grans exposicions per documentar la història de Girona des dels orígens fins a l'actualitat iniciat l'any passat amb Parva Gerunda.

Eusebi CASANELLAS, ex-director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Eusebi Casanelles i Rahola és enginyer industrial i ha estat director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya des de l’any 1983, any de la seva creació, fins el febrer de 2013. Ha estat tres dècades al capdavant d’una idea que ell mateix va projectar, junt amb altres membres de l’Associació d’Enginyers de Catalunya, i que s’ha fet realitat al llarg d’aquest temps. Una de les grans preocupacions d’Eusebi Casanelles, al llarg de la seva vida professional ha estat la salvaguarda del patrimoni industrial a tot el territori català, des dels grans conjunts com les colònies industrials o les mines, fins a una gran diversitat d’elements mobles. L’interès per aprofundir en el coneixement del patrimoni industrial ha portat a Casanelles a ser un actiu impulsor de les Jornades d’Arqueologia Industrial que ja compten amb nou edicions, així com dels Premis Bonaplata, que des de l’any 1991, premien l’estudi, la rehabilitació i la difusió del patrimoni industrial. Però probablement la gran aportació d’Eusebi Casanelles a la museologia catalana ha estat la creació del Sistema de museus de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que actualment aplega 25 museus catalans, mitjançant els quals és possible conèixer la història industrial de Catalunya vinculada a cada territori. Eusebi Casanelles ha sabut donar projecció internacional a un sistema basat en una estratègia de xarxa i de col·laboració; i de la seva ma, el projecte ha esdevingut paradigma en la gestió del patrimoni industrial a nivell internacional. La seva implicació i dedicació han contribuït a la consolidació del sistema del mNACTEC com una marca de prestigi a Catalunya i a Europa.

Exposicions temporals: El Museu Explora. Obres d’art a examen del Museu Nacional d’Art de Catalunya

El Jurat va valorar-ne especialment la seva aposta per fer visible el treball científic i de recerca que es du a terme al rerefons dels equipaments museístics de manera atractiva i, alhora, un compromís dels equips tècnics del museu i de la institució que l’ha dut a terme, fent aposta per la proposta i situant-la en una posició de centralitat en la seva programació.

Projectes: “Projecte wikipedia” de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

Un projecte iniciat el 2011 amb l’objectiu de fer visible el Museu i les seves col·leccions a internet mitjançant la introducció de dades a la Wikipedia. D’aquest projecte es va valorar especialment la proposta de treball basada en el coneixement en obert com a eix vertebrador, en la col·laboració i l’aliança entre l’expertesa que aporta el museu i el treball dels viquipedistes residents com a model innovador i exportable, capaç d’incardinar col·laboracions que tenen efecte multiplicador en la difusió i l’accés al coneixement als museus.

Museu de Vilafranca – Museu del Vi, reconvertit en VINSEUM Museu de les Cultures del Vi, va ser reconegut com a projecte guanyador en la modalitat de Reforma o creació de Museus i Equipaments Culturals. Un Museu que ha acomplert una primera i important fase de reconversió, fruit d’un llarg procés de profunda transformació museològica i museogràfica iniciat el 2000. Una fase que ha abastat la transformació arquitectònica del Palau dels Reis d’Aragó, la millora de nous espais i serveis, i un nova conceptualització del discurs expositiu que té per a objectiu posar de manifest la transcendència social, històrica, científica, natural i cultural de la tradició vitivinícola. La reforma ha implicat un canvi de model institucional i de gestió, amb la voluntat d’integrar a tots els sector implicats en la producció vitivinícola i amb una clara vocació d’esdevenir un museu de referència per l’estudi i difusió de la cultura del vi a Catalunya.