Zona Pública és un butlletí electrònic publicat per l’AMC entre 2005 i 2007 amb l’objectiu de generar una plataforma per al foment de la recerca entorn els públics i la difusió dels treballs que s’estaven duent a terme en aquells moments, entre els membres de l’Associació.
-
Zona Pública Núm. 1 - juliol 2005
-
Zona Pública és un butlletí on line, de caràcter trimestral, que té com a objectiu la difusió de reflexions i de recerques sobre tot allò vinculat als públics que s’està portant a terme en diferents institucions.
Editorial:
Aquest butlletí, que surt a la llum el mes de juliol de 2005, ha d’ajudar a la revista Mnemòsine a anar omplint el buit de publicacions periòdiques especialitzades en museologia al que C. Marfà i J.Sobrequés es referien en l’editorial del primer número, per bé que Zona Pública està més especialitzat en tot allò que fa referència als visitants dels museu i institucions culturals.
Conèixer els nostres públics és, sens dubte, una obligació de tots els museus de titularitat pública, ja que aquests són els destinataris finals de les nostres ofertes culturals. Una tasca en la qual s’hi comencen a destinar esforços, els resultats dels quals es difonen menys del que seria convenient.
La manca de temps i d’espais apropiats va en detriment de l’intercanvi d’experiències i de teories entre professionals. És per això que pensem que aquesta publicació és necessària, i esperem que a més de ser un vehicle de difusió sigui, també una plataforma per generar dinàmiques de reflexió i recerca entre els tècnics de difusió.
Esperem que ZONA PÚBLICA sigui del vostre interès i us invitem a col.laborar-hi amb les vostres aportacions.
Gemma Carbó i Mireia Mayolas, Juliol 2005
ARTICLES:
Museus: temple de les musses o centre de la ciutadania? pdf
Gemma Carbó i Mireia Mayolas
L’objectiu dels museus ha anat evolucionant al llarg del temps. Així doncs, d’unes institucions-magatzem dissenyades quasi exclusivament per “guardar" i “conservar" objectes per al gaudi de quatre erudits, hem anat caminant cap a uns espais més democràtics.
Tecnofilia versus tecnofòbia : Una discussió superada? pdf
Cèsar Carreras
La tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) s’ha convertit en els darrers anys en un focus de desig per uns i de decepcions per d’altres. Aquesta tecnologia prometia aconseguir tots aquells somnis inabastables que farien de la nostra vida un món ideal. Però els resultats no han estat, fins ara, allò que se’ns havia promès.
Educador/a = superman/woman ?
Eva Duran
Aquest treball és fruit per una banda de l’experiència com a educadora en serveis de patrimoni cultural i també com a co-responsable de l’empresa educ’art, empresa de serveis educatius i culturals, S.L. i per altra banda de les classes i xerrades del postgrau d’educadors en serveis de patrimoni cultural i natural.
Desenvolupament de públics : revisió bibliogràfica pdf
Margarida Loran
En la bibliografia museològica recent, diversos autors reconeixen que s’està produint una important transformació en els valors i en la pràctica museística. Es posa l’èmfasi en el paper educatiu dels museus com a institucions de servei públic i, per tant, la relació dels museus amb els seus públics esdevé una preocupació central.
El museo : entre el ostracismo y la banalización del activismo social pdf
Cristina Pou
Cuando empecé a preocuparme por lo que sucedía cuando un visitante de museos se situaba ante un objeto museografiado, descubrí en primer lugar lo que no ocurría. Es decir, lo primero que afloró en mis investigaciones fueron las barreras más o menos visibles entre la cultura con cabida en el museo y la cultura de su contexto social, entre el público y la institución, entre el espectador y la obra.
Calaix de Sastre
En aquesta secció us anirem fent recomanacions de pàgines web i d’articles electrònics que creiem que us poden ser útils. Evidentment, estem oberts a qualsevol aportació, recomanació o comentari que vulgueu fer-nos arribar.
-
Zona Pública Núm. 2 - gener 2006
-
ARTICLES:
Exposicions temporals, per què? pdf
Gemma Carbó, Mireia Mayolas i Joan Vicens
Aquest article és un resum de tot allò que es va exposar al curs Exposicions Temporals de la sisena Escola d’Estiu de Museologia que cada juliol organitzen l’Associació de Museòlegs de Catalunya i la Universitat de Girona.
Les possibilitats educatives dels museus de ciència i tècnica pdf
Magdalena Fernández
Aquest article és el resum de la ponència que Magdalena Fernández va fer en el Seminari Permanent de Museus i Educació que es va fer l’any 2.000 al Museu Marítim de Barcelona.
El Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: una plataforma de cooperació entre l’escola i les entitats ciutadanes pdf
Antònia Hernández i Esteve Barandica
En aquest article es pretén presentar l’experiència del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, un model de treball en xarxa entre les institucions i entitats ciutadanes i l’escola.
hastadieciocho.mncars jóvenes en el museu pdf
Pablo Martínez
En julio de 2004 el Departamento de Educación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía pone en marcha a modo de experiencia piloto una actividad de ocio para el público joven con edades comprendidas entre 14 y 18 años.
Educadors i altres espècies pdf
Cèlia Pasadas i Fina Navarrete
El present article parteix de l’experiència de les dues autores com a educadores en patrimoni cultural.
L’ús de joc com a eina educativa als museus pdf
Oriol Ripoll
El joc forma part del patrimoni de la humanitat com a forma de comunicar-se i de relacionar-se i per això ha estat usat com a eina didàctica.
-
Zona Pública Núm. 3 - abril 2006
-
ARTICLES:
Els públics: algunes reflexions des de centres de proximitat pdf
Pruden Panadès i Àngela Segura
Des de finals dels anys noranta, l’interès pel coneixement dels públics ha anat creixent en tots els camps de la producció cultural; bé sigui per incrementar i fidelitzar clients, per assegurar votants, per captar espónsors, per rendibilitzar pressupostos o per assolir millores qualitatives, es pot dir que la valoració d’aquest coneixement no la qüestiona ningú. Aquest article explica les tasques d’observació de públics realitzats als Centres Culturals de la Caixa a Vic i Granollers.
Disseny i rendibilitat educativa de les exposicions temporals pdf
Mònica Borrell i Lluís Campins
Reflexions sorgides en el marc de les jornades “Museus i Educació" celebrades al Museu Marítim l’any 2001, entorn de la rendibilitat educativa de les exposicions temporals, sense intentar assentar càtedra sobre un tema tan complex i al qual es pot fer una aproximació a partir d’una gran diversitat de punts de vista.
L’ús del joc com a eina educativa pdf
Mireia Mayolas Crèixams
En les “IX jornades de Museus i Educació" celebrades els dies 1 i 2 de desembre de 2005 al Museu Marítim de Barcelona, es va qüestionar l’ús de les formes lúdiques en la difusió del patrimoni: els avantatges i inconvenients que comporta el joc i el teatre com a eina de difusió i aprenentatge, així com els límits -si és que n’hi ha- d’aquests recursos. En aquest article es fa una reflexió sobre tot allò que es va treballar en aquelles jornades.
Les TIC a les informacions de la memòria, sí o sí pdf
Muntsa Guasch
Aquest article realitza una anàlisi i una reflexió sobre l’estat de la qüestió de l’aplicació de les TIC en els museus, en un moment en què el debat sobre si el seu ús és o no pertinent en les nostres institucions s’ha convertit en obsolet, ja que han esdevingut la nostra tecnologia en la societat de la informació. L’article inclou un recull de la bibliografia referida a aquest tema lliurada en el curs “Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i les institucions de la memòria", impartit per Cèsar Carreras a l’UOC.
-
Zona Pública Núm. 4 - juliol 2006
-
ARTICLES:
Armando Armero 20 anys després pdf
Francisco González i Mireia Tresserras
Armando Armero 20 anys després és un projecte internacional d’homenatge, conscienciació, recuperació de la memòria, revalorització i interpretació de l’entorn. Aquest projecte tracta de la creació i consolidació d’un referent de la Memòria i Conscienciació d’Armero, que quedà arrasada per un devessall de fang provocat per l’erupció del volcà Arenas, a partir de tres eixos principals: la creació d’un Centre d’Interpretació de la Memòria, un itinerari de turisme cultural sobre la ruta del tabac, i la creació del Museu de les Catàstrofes Naturals (Centre Interactiu de Coneixements sobre Desastres Naturals, Vulnerabilitat, Prevenció i Memòria
Mirada crítica sobre la formació dels educadors de museus pdf
Magalí Kivatinetz i Eneritz López
Aquest article aborda, des d’una mirada crítica, la situació professional dels educadors de museus a Espanya. En concret, aprofundeix en com són formats els educadors de sala dels museus d’art modern i contemporani des de les institucions en les quals treballen.
Fira de Museus i Educació pdf
Mireia Mayolas Crèixams
Coincidint amb les X JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ, el Museu Marítim de Barcelona ha organitzat una fira de propostes educatives per a escolars realitzades des dels museus, que sota el subtítol “SORTIR DE L’AULA, recursos educatius per a l’ensenyament" ha volgut ser una plataforma de diàleg per a l’intercanvi de parers, d’informacions i d’experiències entre tècnics d’educació de museus i de centres d’ensenyament reglat. L’article en resumeix el funcionament.
La construcció de públics pdf
Cristina Pou
En aquest article l’autora tracta el tema de la construcció de públics i el del paper que els estudis de públics poden prendre en el procés. Els contextos fan referència al procés de construcció de públics articulat sobre tres fases: informació, seducció i fidelització i en ell s’indica com, des de la consultoria que dirigeix, l’Observatori dels Públics, ha utilitzat la investigació per intentar fer el procés més efectiu.
-
Zona Pública Núm. 5 - gener 2007
-
ARTICLES:
La difusió als museus de Catalunya. Percepcions des de la pràctica
pdf
Muntsa Guasch Solé i Mireia Mayolas Crèixams
En els darrers anys, la manera d’entendre el patrimoni, el turisme i la comunicació, la gestió cultural o especialment l’educació ha sofert una transformació, fet que ha afectat molt directament la mateixa essència del museu i obliga als museòlegs a fer una reflexió continuada sobre les competències, les potencialitats, les restriccions, els problemes, les vies de desenvolupament dels departaments de difusió.
Museus i ciutadania cultural
pdf
Gemma Carbó Ribugent
En aquest article s’exposa perquè les polítiques culturals i, en conseqüència, la funció dels museus, han de ser replantejades i tornades a definir, permetent una major participació de la ciutadania.
Notes sobre un viatge
pdf
Carme Baqué Pons i Sònia Blasco Andaluz
Les dues museòlogues fan una valoració dels sistemes expositius dels museus d’arqueologia a partir de la visita que fan a diferents museus arqueològics en el seu viatge cap a les jornades “Innovacions en museus arqueològics: un panorama sobre recents experiències a Europa" que va organitzar el Museo Arqueológico Provincial de Alicante juntament amb l’European Museum Forum
Lucius Scolastius
pdf
Gemma Miralles Miralles
L’article fa una anàlisi sobre la importància que determinades polítiques culturals poden exercir en l’educació de la societat contemporània, com per exemple el “Projecte Ciutat Educadora".
Desenvolupament de les 14 jornades estatals de DEAC. Las Palmas de Gran Canaria
pdf
Arancha Ayala, Concepción Jiménez, Daniel Paunero, Inmaculada Pérez, Nélida Guadalupe, Núria Llovell, Raquel Ponce, Paula Montes de Oca, Ruth León
Aquest article resumeix el que van ser les 14 JORNADES ESTATALS DE DEAC que es varen celebrar del 7 al 19 de novembre al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas de Gran Canaria.
-
Zona Pública Núm. 6 - juny 2007
-
ARTICLES:
Ús d’elements audiovisuals i interactius al projecte de noves sales permanents del Museu de Sant Cugat pdf
Lluís Campins i Marina Miquel
L’article expressa el protagonisme dels elements audiovisuals en el projecte museogràfic del Museu de Sant Cugat, amb voluntat de dotar al visitant d’unes potents eines d’accés a determinats objectius de coneixement i d’articular el discurs museogràfic amb una diversitat formal i conceptual de recursos que generin un efecte de motivació essencial per al major èxit.
Àrees d’interpretació. Llocs de trobada pdf
Joan Muñoz, Pilar García, Montserrat Guasch i Esther Font
A partir d’una nova interpretació del mNACTEC, es fa una anàlisi sobre aquests elements com a espais que cerquen establir una relació de proximitat amb el visitant. L’article és fruit d’una comunicació presentada al congrés “Comunicar la Ciència. Sin Ciencia no hay Cultura", celebrat a A Coruña el novembre del 2005.
El treball colaboratiu en museus com a política cultural: entrevista a Helen O’Donoghue pdf
Javier Rodrigo Montero
L’article és una entrevista a Helen O’Donoghue, responsable del departament d’educació i comunitat de l’Irish Museum Of Modern Art . O’donoghue ha engegat diferents projectes en els quals la comunitat ha tingut un paper protagonista, fet que ha posicionat la seva institució en qüestions de política cultural de proximitat.
Un exemple de materials educatius autònoms. Els jocs de pistes de CaixaForum pdf
Montse Sampietro
Els jocs de pistes constitueixen un programa educatiu familiar que CaixaForum va començar a aplicar l’any 2003 i que avui és una proposta consolidada, tant en aquest centree com en d’altres, que ofereixen un seguit d’avantatges.
-
Zona Pública Núm. 7 - octubre 2007
-
ARTICLES:
Ritme, excel•lència i ximpanzés pdf
Pruden Panadès
A partir de la pel•lícula “Rhythm Is It!", Panadès fa una anàlisi de diferents projectes d’art comunitari on s’aconsegueix la superació de barreres entre els àmbits educatiu, social, cultural o artístic. Com en els millors episodis de la història de la creació artística o científica, a “Rhythm Is It!" el procés i els resultats són inseparables.
Una ploma d’aigua. Diàleg intergeneracional al Museu Agbar de les Aigües pdf
Rosa Eva Campo
Una ploma d’aigua (un terme que fa referència a la història del subministrament d’aigua, al llarg del segle XX, a Barcelona), és un projecte que té la finalitat de generar un diàleg sobre el patrimoni històric i cultural de la Central d’Aigües de Barcelona amb els veïns, molts d’ells posseïdors d’una gran quantitat de vivències relacionades amb la Central (en tant que antics treballadors o usuaris, en diferents èpoques, de la companyia). Aquest intercanvi d’informacions, basat en les vivències personals, enriqueix tant als assistents com, en gran mesura, al propi Museu, que pot, així, recullir-la.
Cartografiem-nos. Un projecte per tercer cicle de Primària pdf
Aina Bauzá, Eva Cifré, Sebastià Mascaró i Irene Amengual
Cartografiem-nos és un projecte basat en una negociació constant que, partint del paisatge, té com a objectiut elaborar una proposta interdisciplinar, a llarg termini, on s’entrecreuin els diferents discursos que es generen al museu i a l’escola, per al que l’encontre entre les diferents cultures (escola i museus com a institució, mestres, alumnat amb tota la seva diversitat, direcció de les dues institucions i les educadores i educador) produeixi un aprenentatge significatiu.
Sobre el concepte de patrimoni: reflexions d’ahir i d’avui. pdf
Lada Servitja
Aquest article és una reflexió sobre el concepte de patrimoni cultural, i com aquest és explotat en pro del turisme, que acaba devorant-lo.
El Centre de les Arts de l’Hospitalet o l’aposta per una societat artística
Núria Sempere
L’octubre de 2005 l’Ajuntament de l’Hospitalet va posar en marxa un nou servei: l’Escola de Música - Centre de les Arts que està generant un seguit d’experiències a cavall de les polítiques educatives, culturals i de benestar que persegueixen la democratització de les pràctiques artístiques, sobretot a aquells sectors de la població que en solen quedar exclosos. Aquest article explica com en est Centre de les Arts ses’tà utilitzant l’art en general i la música en particular per a la cohesió social.
