MANUALS DE MUSEOLOGIA

Els Manuals de Museologia són una proposta editorial de l’Associació de Museòlegs de Catalunya que neix amb la voluntat d’oferir als professionals dels museus un repertori de mètodes, criteris i respostes concretes per a facilitar la pràctica de la professió.

Manual de Museologia-1

La Il·luminació als Museus

Joaquim Adell Calduch, Cristina Camps Colomer, Fernando Muñoz Gómez, Raquel Puente García i Miguel Angel Rodriguez Lorite.

La Il·luminació als Museus és el primer d’aquests manuals i recull bona part de les ponències presentades a les I Jornades Tècniques sobre museus," La il·luminació als museus", organitzades per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i el Museu de Lleida. Diocesà i comarcal (Museu de Lleida, 3 i 4 de novembre de 2010).

El manual, que inclou traducció al castellà, s’ha pensat com a manual pràctic que permet a través de diversos articles, conèixer i aprofundir en conceptes tècnics i bàsics sobre la llum i les seves particularitats físiques, font de il·luminació i tipologies de lluminàries actuals. Alhora, aporta elements de reflexió sobre l’evolució dels sistemes d’il·luminació en els museus al llarg de les ultimes dècades, i defineix bases metodològiques i criteris generals per facilitar el correcte disseny d’un projecte d’il·luminació i l’elecció del sistema d’il·luminació més adient segons els diferents espais expositius, sense perdre de vista el necessari equilibri entre la preservació i la presentació, entre la conservació i l’exposició.

Coordinació científica: Miguel Àngel Rodriguez Lorite i Alberto Velasco
Edició: Associació de Museòlegs de Catalunya

Publicació editada a rel de les I Jornades Tècniques sobre Museus La Il·luminació als museus, organitzades pel SAM dels Museus de Lleida: diocesà i comarcal i la Xarxa de Museus les Terres de Lleida i Aran (Museu de Lleida, 3 i 4 de novembre de 2010).

Primera edició: juny de 2012.

Amb el suport de: Direcció General del Patrimoni Cultural

Amb la col·laboració de: Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal i Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

Preu: Socis: 10 euros / No socis: 15 euros

ZONA PÚBLICA

Zona Pública és un butlletí electrònic publicat per l’AMC entre 2005 i 2007 amb l’objectiu de generar una plataforma per al foment de la recerca entorn els públics i la difusió dels treballs que s’estaven duent a terme en aquells moments, entre els membres de l’Associació.

DIPÒSIT LEGALB-28114-2006

Zona Pública Núm. 1 - juliol 2005

Zona Pública és un butlletí on line, de caràcter trimestral, que té com a objectiu la difusió de reflexions i de recerques sobre tot allò vinculat als públics que s’està portant a terme en diferents institucions.

Editorial:

Aquest butlletí, que surt a la llum el mes de juliol de 2005, ha d’ajudar a la revista Mnemòsine a anar omplint el buit de publicacions periòdiques especialitzades en museologia al que C. Marfà i J.Sobrequés es referien en l’editorial del primer número, per bé que Zona Pública està més especialitzat en tot allò que fa referència als visitants dels museu i institucions culturals.

Conèixer els nostres públics és, sens dubte, una obligació de tots els museus de titularitat pública, ja que aquests són els destinataris finals de les nostres ofertes culturals. Una tasca en la qual s’hi comencen a destinar esforços, els resultats dels quals es difonen menys del que seria convenient.

La manca de temps i d’espais apropiats va en detriment de l’intercanvi d’experiències i de teories entre professionals. És per això que pensem que aquesta publicació és necessària, i esperem que a més de ser un vehicle de difusió sigui, també una plataforma per generar dinàmiques de reflexió i recerca entre els tècnics de difusió.

Esperem que ZONA PÚBLICA sigui del vostre interès i us invitem a col.laborar-hi amb les vostres aportacions.

Gemma Carbó i Mireia Mayolas, Juliol 2005

ARTICLES:

Museus: temple de les musses o centre de la ciutadania? pdf

Gemma Carbó i Mireia Mayolas

L’objectiu dels museus ha anat evolucionant al llarg del temps. Així doncs, d’unes institucions-magatzem dissenyades quasi exclusivament per “guardar" i “conservar" objectes per al gaudi de quatre erudits, hem anat caminant cap a uns espais més democràtics.

Tecnofilia versus tecnofòbia : Una discussió superada? pdf

Cèsar Carreras

La tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) s’ha convertit en els darrers anys en un focus de desig per uns i de decepcions per d’altres. Aquesta tecnologia prometia aconseguir tots aquells somnis inabastables que farien de la nostra vida un món ideal. Però els resultats no han estat, fins ara, allò que se’ns havia promès.

Educador/a = superman/woman ?

Eva Duran

Aquest treball és fruit per una banda de l’experiència com a educadora en serveis de patrimoni cultural i també com a co-responsable de l’empresa educ’art, empresa de serveis educatius i culturals, S.L. i per altra banda de les classes i xerrades del postgrau d’educadors en serveis de patrimoni cultural i natural.

Desenvolupament de públics : revisió bibliogràfica pdf

Margarida Loran

En la bibliografia museològica recent, diversos autors reconeixen que s’està produint una important transformació en els valors i en la pràctica museística. Es posa l’èmfasi en el paper educatiu dels museus com a institucions de servei públic i, per tant, la relació dels museus amb els seus públics esdevé una preocupació central.

El museo : entre el ostracismo y la banalización del activismo social pdf

Cristina Pou

Cuando empecé a preocuparme por lo que sucedía cuando un visitante de museos se situaba ante un objeto museografiado, descubrí en primer lugar lo que no ocurría. Es decir, lo primero que afloró en mis investigaciones fueron las barreras más o menos visibles entre la cultura con cabida en el museo y la cultura de su contexto social, entre el público y la institución, entre el espectador y la obra.

Calaix de Sastre

En aquesta secció us anirem fent recomanacions de pàgines web i d’articles electrònics que creiem que us poden ser útils. Evidentment, estem oberts a qualsevol aportació, recomanació o comentari que vulgueu fer-nos arribar.

Zona Pública Núm. 2 - gener 2006

ARTICLES:

Exposicions temporals, per què? pdf

Gemma Carbó, Mireia Mayolas i Joan Vicens

Aquest article és un resum de tot allò que es va exposar al curs Exposicions Temporals de la sisena Escola d’Estiu de Museologia que cada juliol organitzen l’Associació de Museòlegs de Catalunya i la Universitat de Girona.

Les possibilitats educatives dels museus de ciència i tècnica pdf

Magdalena Fernández

Aquest article és el resum de la ponència que Magdalena Fernández va fer en el Seminari Permanent de Museus i Educació que es va fer l’any 2.000 al Museu Marítim de Barcelona.

El Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona: una plataforma de cooperació entre l’escola i les entitats ciutadanes pdf

Antònia Hernández i Esteve Barandica

En aquest article es pretén presentar l’experiència del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona, un model de treball en xarxa entre les institucions i entitats ciutadanes i l’escola.

hastadieciocho.mncars jóvenes en el museu pdf

Pablo Martínez

En julio de 2004 el Departamento de Educación del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía pone en marcha a modo de experiencia piloto una actividad de ocio para el público joven con edades comprendidas entre 14 y 18 años.

Educadors i altres espècies pdf

Cèlia Pasadas i Fina Navarrete

El present article parteix de l’experiència de les dues autores com a educadores en patrimoni cultural.

L’ús de joc com a eina educativa als museus pdf

Oriol Ripoll

El joc forma part del patrimoni de la humanitat com a forma de comunicar-se i de relacionar-se i per això ha estat usat com a eina didàctica.

Zona Pública Núm. 3 - abril 2006

ARTICLES:

Els públics: algunes reflexions des de centres de proximitat pdf

Pruden Panadès i Àngela Segura

Des de finals dels anys noranta, l’interès pel coneixement dels públics ha anat creixent en tots els camps de la producció cultural; bé sigui per incrementar i fidelitzar clients, per assegurar votants, per captar espónsors, per rendibilitzar pressupostos o per assolir millores qualitatives, es pot dir que la valoració d’aquest coneixement no la qüestiona ningú. Aquest article explica les tasques d’observació de públics realitzats als Centres Culturals de la Caixa a Vic i Granollers.

Disseny i rendibilitat educativa de les exposicions temporals pdf

Mònica Borrell i Lluís Campins

Reflexions sorgides en el marc de les jornades “Museus i Educació" celebrades al Museu Marítim l’any 2001, entorn de la rendibilitat educativa de les exposicions temporals, sense intentar assentar càtedra sobre un tema tan complex i al qual es pot fer una aproximació a partir d’una gran diversitat de punts de vista.

L’ús del joc com a eina educativa pdf

Mireia Mayolas Crèixams

En les “IX jornades de Museus i Educació" celebrades els dies 1 i 2 de desembre de 2005 al Museu Marítim de Barcelona, es va qüestionar l’ús de les formes lúdiques en la difusió del patrimoni: els avantatges i inconvenients que comporta el joc i el teatre com a eina de difusió i aprenentatge, així com els límits -si és que n’hi ha- d’aquests recursos. En aquest article es fa una reflexió sobre tot allò que es va treballar en aquelles jornades.

Les TIC a les informacions de la memòria, sí o sí pdf

Muntsa Guasch

Aquest article realitza una anàlisi i una reflexió sobre l’estat de la qüestió de l’aplicació de les TIC en els museus, en un moment en què el debat sobre si el seu ús és o no pertinent en les nostres institucions s’ha convertit en obsolet, ja que han esdevingut la nostra tecnologia en la societat de la informació. L’article inclou un recull de la bibliografia referida a aquest tema lliurada en el curs “Tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i les institucions de la memòria", impartit per Cèsar Carreras a l’UOC.

Zona Pública Núm. 4 - juliol 2006

ARTICLES:

Armando Armero 20 anys després pdf

Francisco González i Mireia Tresserras

Armando Armero 20 anys després és un projecte internacional d’homenatge, conscienciació, recuperació de la memòria, revalorització i interpretació de l’entorn. Aquest projecte tracta de la creació i consolidació d’un referent de la Memòria i Conscienciació d’Armero, que quedà arrasada per un devessall de fang provocat per l’erupció del volcà Arenas, a partir de tres eixos principals: la creació d’un Centre d’Interpretació de la Memòria, un itinerari de turisme cultural sobre la ruta del tabac, i la creació del Museu de les Catàstrofes Naturals (Centre Interactiu de Coneixements sobre Desastres Naturals, Vulnerabilitat, Prevenció i Memòria

Mirada crítica sobre la formació dels educadors de museus pdf

Magalí Kivatinetz i Eneritz López

Aquest article aborda, des d’una mirada crítica, la situació professional dels educadors de museus a Espanya. En concret, aprofundeix en com són formats els educadors de sala dels museus d’art modern i contemporani des de les institucions en les quals treballen.

Fira de Museus i Educació pdf

Mireia Mayolas Crèixams

Coincidint amb les X JORNADES DE MUSEUS I EDUCACIÓ, el Museu Marítim de Barcelona ha organitzat una fira de propostes educatives per a escolars realitzades des dels museus, que sota el subtítol “SORTIR DE L’AULA, recursos educatius per a l’ensenyament" ha volgut ser una plataforma de diàleg per a l’intercanvi de parers, d’informacions i d’experiències entre tècnics d’educació de museus i de centres d’ensenyament reglat. L’article en resumeix el funcionament.

La construcció de públics pdf

Cristina Pou

En aquest article l’autora tracta el tema de la construcció de públics i el del paper que els estudis de públics poden prendre en el procés. Els contextos fan referència al procés de construcció de públics articulat sobre tres fases: informació, seducció i fidelització i en ell s’indica com, des de la consultoria que dirigeix, l’Observatori dels Públics, ha utilitzat la investigació per intentar fer el procés més efectiu.

Zona Pública Núm. 5 - gener 2007

ARTICLES:

La difusió als museus de Catalunya. Percepcions des de la pràctica

pdf

Muntsa Guasch Solé i Mireia Mayolas Crèixams

En els darrers anys, la manera d’entendre el patrimoni, el turisme i la comunicació, la gestió cultural o especialment l’educació ha sofert una transformació, fet que ha afectat molt directament la mateixa essència del museu i obliga als museòlegs a fer una reflexió continuada sobre les competències, les potencialitats, les restriccions, els problemes, les vies de desenvolupament dels departaments de difusió.

Museus i ciutadania cultural

pdf

Gemma Carbó Ribugent

En aquest article s’exposa perquè les polítiques culturals i, en conseqüència, la funció dels museus, han de ser replantejades i tornades a definir, permetent una major participació de la ciutadania.

Notes sobre un viatge

pdf

Carme Baqué Pons i Sònia Blasco Andaluz

Les dues museòlogues fan una valoració dels sistemes expositius dels museus d’arqueologia a partir de la visita que fan a diferents museus arqueològics en el seu viatge cap a les jornades “Innovacions en museus arqueològics: un panorama sobre recents experiències a Europa" que va organitzar el Museo Arqueológico Provincial de Alicante juntament amb l’European Museum Forum

Lucius Scolastius

pdf

Gemma Miralles Miralles

L’article fa una anàlisi sobre la importància que determinades polítiques culturals poden exercir en l’educació de la societat contemporània, com per exemple el “Projecte Ciutat Educadora".

Desenvolupament de les 14 jornades estatals de DEAC. Las Palmas de Gran Canaria

pdf

Arancha Ayala, Concepción Jiménez, Daniel Paunero, Inmaculada Pérez, Nélida Guadalupe, Núria Llovell, Raquel Ponce, Paula Montes de Oca, Ruth León

Aquest article resumeix el que van ser les 14 JORNADES ESTATALS DE DEAC que es varen celebrar del 7 al 19 de novembre al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas de Gran Canaria.

Zona Pública Núm. 6 - juny 2007

ARTICLES:

Ús d’elements audiovisuals i interactius al projecte de noves sales permanents del Museu de Sant Cugat pdf

Lluís Campins i Marina Miquel

L’article expressa el protagonisme dels elements audiovisuals en el projecte museogràfic del Museu de Sant Cugat, amb voluntat de dotar al visitant d’unes potents eines d’accés a determinats objectius de coneixement i d’articular el discurs museogràfic amb una diversitat formal i conceptual de recursos que generin un efecte de motivació essencial per al major èxit.

Àrees d’interpretació. Llocs de trobada pdf

Joan Muñoz, Pilar García, Montserrat Guasch i Esther Font

A partir d’una nova interpretació del mNACTEC, es fa una anàlisi sobre aquests elements com a espais que cerquen establir una relació de proximitat amb el visitant. L’article és fruit d’una comunicació presentada al congrés “Comunicar la Ciència. Sin Ciencia no hay Cultura", celebrat a A Coruña el novembre del 2005.

El treball colaboratiu en museus com a política cultural: entrevista a Helen O’Donoghue pdf

Javier Rodrigo Montero

L’article és una entrevista a Helen O’Donoghue, responsable del departament d’educació i comunitat de l’Irish Museum Of Modern Art . O’donoghue ha engegat diferents projectes en els quals la comunitat ha tingut un paper protagonista, fet que ha posicionat la seva institució en qüestions de política cultural de proximitat.

Un exemple de materials educatius autònoms. Els jocs de pistes de CaixaForum pdf

Montse Sampietro

Els jocs de pistes constitueixen un programa educatiu familiar que CaixaForum va començar a aplicar l’any 2003 i que avui és una proposta consolidada, tant en aquest centree com en d’altres, que ofereixen un seguit d’avantatges.

Zona Pública Núm. 7 - octubre 2007

ARTICLES:

Ritme, excel•lència i ximpanzés pdf

Pruden Panadès

A partir de la pel•lícula “Rhythm Is It!", Panadès fa una anàlisi de diferents projectes d’art comunitari o­n s’aconsegueix la superació de barreres entre els àmbits educatiu, social, cultural o artístic. Com en els millors episodis de la història de la creació artística o científica, a “Rhythm Is It!" el procés i els resultats són inseparables.

Una ploma d’aigua. Diàleg intergeneracional al Museu Agbar de les Aigües pdf

Rosa Eva Campo

Una ploma d’aigua (un terme que fa referència a la història del subministrament d’aigua, al llarg del segle XX, a Barcelona), és un projecte que té la finalitat de generar un diàleg sobre el patrimoni històric i cultural de la Central d’Aigües de Barcelona amb els veïns, molts d’ells posseïdors d’una gran quantitat de vivències relacionades amb la Central (en tant que antics treballadors o usuaris, en diferents èpoques, de la companyia). Aquest intercanvi d’informacions, basat en les vivències personals, enriqueix tant als assistents com, en gran mesura, al propi Museu, que pot, així, recullir-la.

Cartografiem-nos. Un projecte per tercer cicle de Primària pdf

Aina Bauzá, Eva Cifré, Sebastià Mascaró i Irene Amengual

Cartografiem-nos és un projecte basat en una negociació constant que, partint del paisatge, té com a objectiut elaborar una proposta interdisciplinar, a llarg termini, o­n s’entrecreuin els diferents discursos que es generen al museu i a l’escola, per al que l’encontre entre les diferents cultures (escola i museus com a institució, mestres, alumnat amb tota la seva diversitat, direcció de les dues institucions i les educadores i educador) produeixi un aprenentatge significatiu.

Sobre el concepte de patrimoni: reflexions d’ahir i d’avui. pdf

Lada Servitja

Aquest article és una reflexió sobre el concepte de patrimoni cultural, i com aquest és explotat en pro del turisme, que acaba devorant-lo.

El Centre de les Arts de l’Hospitalet o l’aposta per una societat artística

Núria Sempere

L’octubre de 2005 l’Ajuntament de l’Hospitalet va posar en marxa un nou servei: l’Escola de Música - Centre de les Arts que està generant un seguit d’experiències a cavall de les polítiques educatives, culturals i de benestar que persegueixen la democratització de les pràctiques artístiques, sobretot a aquells sectors de la població que en solen quedar exclosos. Aquest article explica com en est Centre de les Arts ses’tà utilitzant l’art en general i la música en particular per a la cohesió social.

MNEMÒSINE

Mnemòsine és una revista especialitzada en museologia i museografia, que va néixer per omplir el buit existent a Catalunya en aquest tipus de publicacions. El primer número és va publicar l’any 2004. Actualment, es publica exclusivament en format electrònic; tanmateix si esteu interessats en adquirir exemplars impresos, poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’associació per correu electrònic: amc@amc.cat o trucant al: 93 467 30 44.

Consell de Redacció de la revista Mnemòsine

Gabriel Alcalde · Jaume Bernades · Maria-Josep Boronat · Carme Clusellas · Jusèp Boya · Carme Gassó · Jaume Massó · F. Xavier Menéndez · Jordi Montlló · Jesús Navarro · Xavier Roigé · Margarida Sala · Joan Vicens · Francesc Vilà

Coordinació:

Maria-Josep Boronat. AMC

Mnemòsine. NÚM.1 - 2004

ARTICLES:

pdf

EDITORIAL Carles Marfà i Jaume Sobrequés

OPINIÓ

Museus i la cultura de la pau Joan Surroca i Sens

DOSSIER MONOGRÀFIC

Els museus militars: museïtzar la guerra, impulsar la pau. Presentació Jordi Montlló i Bolart

Els museus militars a Europa Francesc-Xavier Hernández i Cardona

Testimonis arqueològics i patrimonials de la guerra civil a Catalunya Jordi Montlló i Bolart

Els projectes museístics de la batalla de l’Ebre  Edmon Castell i Lluís Falcó

El pla director dels espais de la batalla de l’Ebre Antoni Laporte i Joaquina Bobes

El Museu de l’Exili de la Jonquera Enric Pujol

El Museu Militar de Montjuïc Francisco Segovia Barrientos

El Museu Imperial de la Guerra al Regne Unit  Margarida Loran i Gili

MUSEOLOGIES

Públic familiar a museus Mònica Herrera i Mireia Mayolas

L’arxiu del museu.Una proposta renovadora i integradora des de l’arxivística Pilar Blesa

EXPERIÈNCIES

El Museu de la Pesca de Palamós  Miquel Martí i Joan Vicens

El nou museu arqueològic d’Alacant MARQ Rafael Azuar Ruiz

CONTRAST

Taula rodona Any Gaudí: Quin llegat? Participants: José Luís Giménez Frontín, Daniel Giralt-Miracle, Antoni González-Moreno, Carles Marfà i Jaume Sobrequés

EXPOSICIONS

Les presons de Franco Julia Schulz-Dornburg i Antoni Gavaldà

Brogit, colors i olors: les fires Andrea García i Conxita Gil

LECTURES

Bibliografia comentada Albert Sierra

Webs de museologia Daniel Solé

CRÒNICA

Etapes per a la història dels museus de Catalunya. De l’ATMC a l’AMC Andrea García

 El Born, un nou projecte museístic F.Xavier Menéndez

Mnemòsine. NÚM.2 - 2005

ARTICLES:

pdf

EDITORIAL, Carles Marfà i Jaume Sobrequés 

OPINIÓ

Un buc insígnia, un artifici i un aparador Ignasi Aragay

DOSSIER MONOGRÀFIC

La Llei de Museus: 15 anys després. Presentació F.Xavier Menéndez

Balanç de l’aplicació de la Llei 17/1990 de museus F.Xavier Menéndez

Els museus locals sota la Llei de museus Pere Izquierdo

Els museus comarcals i supramunicipals a Catalunya: museus de territori i societat Àlex Farnós

Algunes consideracions sobre el paper dels museus, fundacions i col.leccions privades obertes al públic de Catalunya Teresa Sala

El Registre de Museus de Catalunya Montserrat Puertas

Museòlegs i museòlogues: una aproximació a les transformacions d’una professió Gabriel Alcalde

La Junta de Museus de Catalunya: entre la realitat i la utopia  Andrea García

MUSEOLOGIES

Les noves tecnologies a les exposicions: una perspectiva històrica Josèp Boya

Patrimoni cultural i administració local Carles Vicente

EXPERIÈNCIES

Can Mario, del suro a l’art Glòria Bosch

CETEC-Patrimoni: una proposta tecnològica per a la conservació del patrimoni CETEC-Patrimoni

La nova política de Monuments del Museu d’Història de Catalunya Josèp Boya

Per un patrimoni industrial sostenible: el cas del MNACTEC  Joan Muñoz i Muntsa Guasch

CONTRAST

El Fòrum i les exposicions Daniel Solé i Joan Vicens

Anàlisi dels visitants de les exposicions del Fòrum Jorge Bernárdez

LECTURES

Patrimoni en Perill de Jaume Massó Jordi Piqué i Padró

La col.lecció Diffundere Montse Caballero

CRÒNICA

El Museu de la Pesca, menció especial al Premi Museu Europeu de l’any  Joan Vicens

Mnemòsine. NÚM.3 - 2006

ARTICLES:

EDITORIAL, Carles Marfà i Jaume Sobrequés 

OPINIÓ

La història al Museu. Entre la història i el Kitsch  Josep Ramoneda

DOSSIER MONOGRÀFIC

Els Museus d’història. Presentació  Mariona Companys i Huguet

Vitrines de la història: una panoràmica d’evolució dels museus d’història  Jusèp Boya

“Àgores Glocals". Museus per a la mediació: història, identitats i perplexitats  Montserrat Iniesta

Museus d’història i interdisciplinarietat. L’exemple del Castell-Ecomuseu Urbà de Rubí  Teresa Blanc

Els museus d’història des de la perspectiva dels alumnes  Joan Pagès i Cecília Llobet

Els Museus d’Història de Catalunya. Els primers deu anys (1996 - 2006)  Daniel Venteo

MUSEOLOGIES

Museus, turisme i educació. Els museus locals com a referents per al turisme intel·ligent  Núria Serrat

El Museum Plus  Equip de treball del Museum Plus

El Museu Francesc Bolós en els inicis dels museus a Catalunya  Gabriel Alcalde

EXPERIÈNCIES

El desconcert del Museu d’Art de Catalunya, oficialment dit MNAC  Eduard Riu-Barrera

El MNAC, Gestió i impacte d’un servei polièdric  Pere Izquierdo

CosmoCaixa, una eina de canvi social Josep Font Sentías

CONTRAST

La formació dels museòlegs a debat 

EXPOSICIONS

Mostrar el patrimoni, transmetre la història. A propòsit de l’exposició Tàrraco, capitale de la Hispania citerior a Tolosa de Llenguadoc Lluís Pau i Pilar Sada

“Any Masó", cent anys d’arquitecte Gemma Domènech i Rosa Maria Gil

LECTURES, Joan Vicens, F. Xavier Menéndez, Núria Molist, Daniel Solé 

 RÒNICA

El patrimoni del museu de Lleida. El litigi de la Franja de Ponent  Jesús Navarro i Guitart

Premis de Museologia de Catalunya, un guardó de reconeixement professional de caràcter biennal AMC

Fira de Museus i Educació al Museu Marítim de Barcelona Mireia Mayolas

El Museu del Cinema, Premi Nacional de Patrimoni Cultural 2006  Jordi Pons i Busquet

Mnemòsine. NÚM.4 - 2007

ARTICLES:

pdf

EDITORIAL Carme Clusellas i Jaume Sobrequés

OPINIÓ

Professionals i públics Catalina Serra (El País)

DOSSIER MONOGRÀFIC

Els museus etnològics: nous desafiaments, noves perspectives. Presentació Nadja Monet i Xavier Roigé

Del museu etnològic al museu de societat Xavier Roigé

Museus a l’aire lliure, ecomuseus i economuseus. Evolució i noves perspectives Xavier Roigé

L’expologia a la seva justa mesura. La museografia al Museu d’Etnografia de Neuchatel Jacques Hainard

Del Museu de l’Home de Quèbec al Museu de la civilització: Transformacions dels Museus d’Etnologia de Québec Yves Bergeron

Unint esforços. El Museu Nacional de les Cultures del món de Suècia  Anders Björklund

La museologia al Musée du quai Branly Germain Viatte

Els orígens i evolució dels museus etnogràfics a Catalunya Josep Manuel Rueda

Quinze anys de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Una visió des dels museus Jordi Abella Pons i Carles Garcia Hermosilla

El museu de la gent Josep Fornés

 

MUSEOLOGIES 

La gestió del Patrimoni Etnològic en el Pla de Museus de Catalunya (2007-2010) Llorenç Prats 

Repensant la conservació. Les noves tecnologies aplicades a la conservació preventiva Ignasi Millet Buenaventura

EXPERIÈNCIES

El museu de la Biblioteca Nacional Mikel Asensio i Elena Pol

El nou Museu de la Música al complex de l’Auditori Romà Escales i Dani Freixes

EXPOSICIONS

Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya Joan Vicens i Tarré

Reflexions sobre el comissariat de l’exposició Barcelona 1900 Teresa M. Sala

LECTURES

Montblanc, muntanyes de Prades  Jaume Massó i Carballido

La col·lecció Patrimonio Teresa Blanch

CRÒNICA

Reflexions moseogràfiques. Un recorregut per exposicions de caràcter històric i contemporani. Conferència inaugural del curs 2007-2008 Aurora Herrera

Mnemòsine. NÚM.5 - 2008, 2009

ARTICLES:

pdf

DOSSIER MONOGRÀFIC

Recerca universitària i museologia. La recerca universitària en museologia a Catalunya Gabriel Alcalde i Gurt i Xavier Roigé i Ventura

Tocar l’intangible. Fent recerca sobre qüestions de patrimoni a Intenet Laura Solanilla

Intimitats revelades Daniel Cid Moragas

Anàlisi dels espais arqueològics reconstruïts versus els consolidats – visions totals, visions parcials Clara Masriera i Esquerra

La patrimonialització literària a Catalunya: una aproximació Francesca R. Uccella

El professional del museu. Proposta de formació Anna Vié Riba

MUSEOLOGIES I EXPERIÈNCIES

Disseny Hub Barcelona: un projecte en construcció Ramon Prat

El Museu de Lleida, un espai patrimonial amb valor monumental Montserrat Macià i Gou

A cavall de la història i la memòria: el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera – MUME Jordi Font Agulló

Fundació Vila Casas: Un llegat per a la societat Natàlia Chocarro

Parc arqueològic Cella Vinaria – Jaciment vitivinícola romà de Vallmora (Teià, el Maresme): un programa de recerca aplicada a la musealització Antoni Martin i Oliveras

Experiències museològiques. La Fundació Suñol Sergi Aguilar

LECTURES

Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya, 1907-2007 Ramon Sagués i Baixeres

Museus i altres equipaments patrimonials de les comarques del Camp de Tarragona. Museus i equipaments patrimonials de les comarques de les Terres de l’Ebre Gerard Martí

La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l’elaboració de catàlegs municipals de béns protegits Xavier Menéndes i Pablo

CRÒNICA

Intervencions museogràfiques realitzades a Catalunya durant el 2008 i 2009 Xavier Menéndez i Pablo

Commemoració del centenari de la Junta de Museus de Catalunya: cent anys en l’organització dels museus catalans (1907-2007) Carme Clusellas

ENTREVISTA

Antoni Vila Casas, empresari, farmacèutic i promotor d’art Meritxell Font

Mnemòsine. NÚM.6 - 2011, 2011

ARTICLES:

pdf

EDITORIAL, Carme Clusellas

OPINIÓ

A l’entorn del Paisatge Cultural Eduard Carbonell Esteller

DOSSIER MONOGRÀFIC

La Memòria incòmoda. Presentació Xavier Roigé

De monuments de pedra a patrimoni immaterial. La museïtzació de la memòria històrica a Europa Xavier Roigé

Els centres i els espais de Memòria Democràtica a Catalunya Xavier Menéndez i Pablo

El Museu d’Història dels Jueus, Girona Sílvia Planas Marcè

Espoliats! L’arianitsació econòmica a França (1949-1944) o el reconeixement mitjançant una exposició d’un fet reprimit Ignasi Cristià i Jean-Claude Duclos

Memòries, polítiques i museus al Con Sud Javiera Bustamante

Museu de la Memòria de Montevideo. Un instrument per al desenvolupament de la consciència crítica  Elbio Ferrario

La representació del passat comunista als museus de les societats postsoviètiques: l’exemple de la Casa del Terror a Budapest i del DDR Museum a Berlin Sònia Combe

MUSEOLOGIES I EXPERIÈNCIES

Elaboració d’un sistema d’innovació d’activitats relacionades amb l’educació ambiental. Cas aplicat: Museu Agbar de les Aigües Josep Bonil Gargallo, Neus Sanmartí Puig i Marta Soler Artiga

El Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver a Cerdanyola: Crònica d’un projecte de llarg recorregut Joan Francès Farré

“Avui investigues tu!”, la proposta experiencial del nou Museu de l’Institut Català de Paleontologia Laura Celià-Gelabert, Marta Arnal, Marc Ayala, Jana Martínez, Jordi Queralt i Carles Sora

Repensar un museu: a propòsit de les exposicions permanents del MAC Barcelona Xavier Llovera Massana

El Museu de la Mediterrània Antoni Roviras Padrós

LECTURES

En primera persona. Memòria oral, patrimoni immaterial i Internet Laura Solanilla Demestre. Conxa Rodà

CRÒNICA

El Concurs de Museus (1917-1936) del Cartell de Premis de l’institut d’Estudis Catalans Gabriel Alcalde Gurt

Museus, memòria i conflicte. XXIII Jornada de la Xarxa de Museus Locals Carme Rius Font

Intervencions museogràfiques realitzades a Catalunya el 2010 Xavier Menéndez i Pablo

Mnemòsine. NÚM.7 - 2012, 2013

ARTICLES:

pdf

EDITORIAL, Carme Clusellas

OPINIÓ, Jorge Luis Marzo

DOSSIER MONOGRÀFIC

Museus d’art: cercant nous models. Presentació Anna Capella Molas i Jesús Navarro i Guitart

Panorama dels museus d’art a Catalunya Jesús Navarro i Guitart

Museus i centres d’art a Catalunya. A la perifèria del sistema cultural Anna Capella Molas

Museu, art, museografia Carles Fargas i Antoni Garau

Capgirar el museu. Interseccions entre el comissariat i l’educació en la perspectiva de la crítica institucional Oriol Fontdevila

Formes de col·laboració públicoprivada. Reacció i planificació davant la crisi Carme Saiz Gruart

MUSEOLOGIES I EXPERIÈNCIES

Les sales d’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’actualització de 2011 Jordi Camps i Sòria i Gemma Ylla-Català i Passola

El fenomen de les xarxes. Reflexions sobre una nova forma d’organització i de treball dels museus de Catalunya Jordi Abella Pons

La documentació com a motor. Reflexions sobre la trajectòria del CDMT Eulàlia Morral Romeu

L’accés gratuït en temps de canvis Margarida Loran Gili i Albert Sierra Reguera

Innovar cap on? Definir un model didàctic als museus i centres de ciència Josep Bonil Gargallo, Neus Sanmartí Puig i Marta Soler Artiga

El Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç de Salàs de Pallars (Pallars Jussà). Una aposta pel patrimoni cultural com a eina de desenvolupament social, econòmic i identitari Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Martínez

LECTURES

Constructing cultural and natural heritage: Parks, museums and natural heritage Nina Kammerer

Museus d’avui. Els nous museus de Societat Iñaki Arrieta Urtizberea

Cara o creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà Roger Sansi

CRÒNICA

Crònica resum d’esdeveniments museístics 2011-2012 Xavier Menéndez i Pablo

Crònica dels Premis AMC de museologia 

Col·lecció de Manuals Tècnics de l’AMC

ENTREVISTA

“Contra els números”. Entrevista a Vicent Todolí Jesús Navarro

Mnemòsine. NÚM.8 - 2014, 2015

ARTICLES:

pdf

OPINIÓ

Museus franquícia Antoni Laporte i Joaquina Bobes

DOSSIER MONOGRÀFIC

Presentació Anna Omedes

Els museus de ciències naturals a Catalunya Anna Omedes

Renovació de grans museus clàssics. Nous punts de vista sobre naturalesa? Renovació dels museus d’història natural segons l’exemple de Berlín Uwe Moldrzyk

El Museu Grant de Zoologia a la University College London: Reinventant un museu universitari Jack Ashby

La dimensió social del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Anna Omedes, Montserrat Ballester, Leticia González, Lina Ubero i Pere Viladot

La informàtica de la biodiversitat és un ingredient bàsic dels museus de ciències naturals Francesc Uribe i John Wieczoorek

El nou Museu de Ciències Naturals de Granollers, un cas d’èxit  Belén Fernández-Villacañas i Èlia Montagud

MUSEOLOGIES I EXPERIÈNCIES

Museo della Ciencie. Trento. L’edifici sostenible Michelle Lanzinger

El Museu del Ter o com combinar la recerca, la custòdia del territori i la sensibilització en rius mediterranis Marc Ordeix i Carles García

El Born Centre Cultural. Notes per a una anàlisi museogràfica Xavier Menéndez i Pablo

Any del cinquantenari de Joaquim Folch i Torres (1886-1963) Marta Montmany i Madurell

LECTURES

La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados museísticos de Tomislav S. Šola Josep Manuel Rueda

CRÒNICA

Tallers de Museologia, una nova proposta formativa de l’AMC Mònica Borrell

Intervencions museogràfiques a Catalunya el 2013 i 2014 Xavier Menéndez i Pablo

Premis AMC de Museologia

ENTREVISTA

“Museus de Ciències versus Centres de Ciència”. Entrevista a Ernesto Pàramo Anna Omedes