Picasso. Territori i arts i tradicions populars catalanes
Aquesta exposició aborda per primera vegada, i de forma específica, la vinculació de Pablo Picasso amb l’art i les tradicions populars catalanes, temàtica que amplia l’estudi de la relació de l’artista amb les arts i les tradicions populars. En aquesta ocasió, es manlleva el terme «arts i tradicions populars» tal com el concebia l’amic de Picasso, Georges Henri Rivière, antropòleg i ideòleg d’una nova museologia adreçada especialment als museus d’etnografia. L’exposició, d’una banda, convida a descobrir com l’artista assimila i atresora el corpus tradicional popular del territori català. D’altra, impulsa la interlocució entre pintures, dibuixos, obra gràfica fotografies i materials bibliogràfics del malagueny i les col·leccions d’art i d’etnografia del Museu de Solsona. Solsona no és una ciutat picassiana. Tot i això, té un museu de primer ordre, idoni per acollir Picasso, hoste del món, i, alhora, suscitar la doble lectura que enriqueix el seu llegat i el de les col·leccions del museu solsoní. Es proposa un enfocament bidimensional i bilateral del tema tractat, és a dir, la capacitat tant de l’obra picassiana com de les col·leccions d’art i d’etnografia del Museu de Solsona per dialogar entre si.
